EL MEU CANVI CONCEPTUAL: DEL MAPA INICIAL AL MAPA FINAL

Hola companys i companyes!

Aqui us deixo el resum del meu canvi conceptual i de tot el que ha suposat el meu aprenentatge:

NOU MAPA CONCEPTUAL:

Al llarg dels anys, les persones anem construint teories per poder explicar el què va succeint al món que ens envolta, i és a partir de l’experiència i de la reflexió que anem afegint complexitat als conceptes que anem aprenent. Ampliem, reorganitzem, reestructurem, transformem, fem transferències amb altres conceptes ja existent en el nostre model mental, per tal de fer així més comprensible i coherent la nova informació, fomentant  l’aprenentatge significatiu i funcional. El canvi conceptual apareix en aquest procés cognitiu de construcció d’aprenentatges. Per tot plegat, considero que SI he tingut un canvi conceptual al llarg de l’elaboració de les dues activitats ja que puc comprendre i aplicar allò nou que he acomodat en el meu nou model mental. Sobretot un canvi de concepte pel què fa a la pràctica psicopedagògica, ja que les noves tecnologies no només serveixen com a recurs o reforç de continguts pels nostre alumnes (fins ara era el que em constava), sinó que també és una eina per construir coneixements, depenent sempre de l’ús que se’n faci d’elles i dels contextos d’aprenentatge.

Entendre el triangle de relació i interacció (com un tractament holístic entre ciència, tecnologia i societat) que he creat al mapa conceptual ha sigut gràcies a la lectura de l’article de Domènech i Tirado, juntament amb la teoria del teixit sense costures la qual també mostra contrarietat a la divisió entre societat i tecnologia.

Amb la lectura dels mòduls i amb la participació en el debat, el qual m’ha ofert la possibilitat de compartir molts dubtes amb els meus companys/es i ha provocat aquesta interacció entre nosaltres, he aconseguit reflexionar al voltant de la pràctica educativa i com aquesta posa en marxa les noves tecnologies amb els seus alumnes i com s’introdueixen les TIC en el currículum. Encara hi ha molts centres que la utilitzen aïllada a la resta de matèries, quan en realitat s’hauria de tractar de manera globalitzada i transversal creant en l’alumne un aprenentatge significatiu, oferint-li recursos per aprendre tant matemàtiques, com ciències, llengua, anglès....

La realització del mapa conceptual ha estat tot un repte, i evidentment també un (altre) aprenentatge, quan vaig observar el resultat final realment em vaig sentir orgullosa, al principi se’m va fer tot un món (com sempre davant de lo desconegut), però gràcies una altra vegada a la TE, vaig trobar un tutorial on m’explicava de manera organitzada com podia fer servir el recurs. La veritat que és un bon complement per resumir, endreçar totes les idees, explicar conceptes... jo sempre he sigut molt “fan” de les taules de doble entrada, de fet encara les faig servir molt en el meu dia a dia en forma de graelles.

Voldria destacar les col·laboracions i ajudes dels companys i companyes al fòrum ja que també m’han ajudat a portar a terme aquest canvi conceptual. Sempre què parlàvem d’aprenentatge significatiu, d’interacció... sempre em venia al cap Vigotsky, i és que crec que la seva teoria sociohistòrica i del desenvolupament potencial es relaciona molt amb l’assoliment del canvi conceptual. Vigotsky ens parla del desenvolupament cognitiu dels infant i de com aquest és el resultat de la interacció entre el medi sociocultural (context) i l’aspecte biològic. Una mica el què crec què és el que ens passa quan interaccionem entre nosaltres, que aprenem significativament i ens desenvolupem cognitivament gràcies als altres.

Per totes les premisses abans anomenades només em queda dir que, mitjançant la tecnologia he sofert un canvi conceptual que m’ ha generat uns aprenentatges significatius i funcionals en un context de col·laboració.

·      Altres canvis conceptuals al llarg de la meva vida:

Jo crec que podria enumerar molts canvis conceptuals viscuts al llarg de la meva vida personal però sobretot voldria remarcar els que he viscut a nivell laboral com a mestre d’educació infantil, i és què quan vaig acabar la diplomatura i em vaig enfrontar al món laboral ja vaig començar a efectuar un gran canvi conceptual. Jo, portava la meva “motxilla d’experiències i de coneixements” assolits durant el magisteri per ja poder posar-los en pràctica, però la realitat va ser ben diferent, i és que durant la carrera et donen unes bases (molt útils evidentment), però el dia a dia et fa assolir unes altres. I és que les situacions les has de viure per fer-te’n una idea, quan et poses davant d’un grup de 26 nens i nenes de 3 4 i 5 anys és quan t’adones de tota la responsabilitat que tens (que abans no t’ho havies plantejat), també t’adones que aquell mètode d’aprenentatge que a la universitat et van ensenyar probablement no és factible en aquell grup per diversos motius i també t’adones de què darrere d’aquells nens/es hi ha unes famílies (peculiars o no) però que has de treballar amb elles i moltes vegades no responen com t’agradaria... I els claustres amb els companys? I les coordinacions amb EAP’s, amb CREDA’s, els informes, els diagnòstics, les  proves estandarditzades.... són milers de conceptes nous que has d’anar canalitzant i els has d’anar fent teus per a la teva pràctica i per entendre aquesta professió.... Tot plegat és el que em va fer pensar en estudiar una altre especialitat per se runa mica més professional, i és per aquest motiu que ara estic aquí, quasi acabant la llicenciatura de psicopedagogia