FITXA DE DISSENY

a. Títol del projecte
Visualitzar i interactuar amb la Pissarra digital és un dels recursos favorits a l’aula de P4, podem conèixer més coses dels planetes amb l’ajuda de la pissarra digital?
b. Descripció dels agents personals	b.Tecnologia mediadora
La mediadora del projecte serà la tutora del grup-classe. Els aprenents que participen en el projecte són els alumnes de la classe de P4 d’una escola de Santa coloma de Gramenet (Barcelona). L’activitat sorgeix dels seus propis interessos (observats per la tutora i plantejat per ella) i relacionant-lo amb el centre d’interès que treballen en aquest moment.	Hardware: Ordinador amb connexió a internet, Pissarra Digital Interactiva (PDI), un projector. Software: cercadors d’informació, Smart Notebook.
c.1.Descripció del problema de partença	c.2.Tipus de problema segons Jonassen
La limitació de l’ús de la Pissarra digital interactiva com a un recurs més i com a substitut del llibre de text, els alumnes veuen la PDI com un recurs fóra de context ja que mai l’han fet servir per fer activitats relacionades amb el que estan estudiant.	Segons Jonassen ens trobaríem davant d’un problema ben estructurat ja que presenta tots els elements que el formen i el seu procés de solució es troba prescrit. També requereix l’aplicació d’un nombre determinat de regles i de conceptes. Tot aquest procés anirà guiat per una seqüència d’activitats que portarà a terme la mediadora. Es tracta d’un problema amb una complexitat de nivell mitjà, ja que tot i estar ben estructurat pot tenir algunes complexitats, ja que el problema s’ha de solucionar amb la determinació de diferents variables: quan està lliure la classe on està la PDI?  Es factible anar tot el grup-classe (26 nens) a la PDI?  I és difícil saber la predicció del comportament de les variable. Respecte a l’especificitat de camp podríem dir que es un problema ben situat ja que es troba contextualitzat, es treballarà a l’aula on esta la PDI i on està el projector. Ens trobem davant d’un problema poc abstracte on s’hauran d’integrar els objectius a partir d’uns continguts a treballar i uns criteris d’avaluació per afavorir la competència digital i el tractament dels coneixements i de la informació
d. Plantejament del problema
El problema apareix en el moment en el que les mestres del cicle d’educació infantil decideixen treure el llibre de text (en aquest cas, les fitxes de les editorials) per treballar els diferents centres d’interès que es donen al llarg de tot el curs. Llavors es va veure la necessitat d’oferir als alumnes altres recursos visuals i altres estratègies de cercar informació relacionades amb el centre d’interès que es treballava en el moment, en aquest cas “Els planetes”. També es va veure la necessitat d’assegurar-se i de fer entendre als alumnes l’objectiu de l’ús dels recursos multimèdia de l’escola. La idea es introduir la PDI com a un recurs per treballar els centres d’interès ja que fins ara les tutores només el feien servir en moments concrets (fóra de context) i no relacionats amb el que es treballava, és a dir, es feia servir de manera poc significativa pels infants. Per tal de que els alumnes siguin conscients del seu aprenentatge, es parteix el projecte plantejant-los que poden fer amb la PDI per treballar “X” tema, i anar avançant a mida que ells vagin descobrint totes les possibilitats de la PDI, tenint sempre present l’edat dels nens/es ja que en aquest casos se’ls ha de reconduir i “donar pistes” del que poden anar descobrint (per aquest motiu, tot i ser un projecte flexible, hi ha unes sessions establertes, sempre amb la possibilitat de ser modificades a mida que vagin treballant).
e. Context de l’activitat.
Es tracta d’un context educatiu formal, més concretament d’una escola pública de doble línia de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) on el nivell sociocultural de les famílies és mig-baix. El claustre docent està format per 31 mestres, i consta d’una plantilla nova i fixa a l’ educació infantil. L’escola és d’edificació nova (fa 4 anys) i poc a poc es va dotant de PDI, actualment en té 3, de les quals dues estan en aules ordinàries i 1 en una aula “multi ús”, què és on es portarà a terme el projecte.
f. Característiques dels aprenents.
Es tracta d’un grup de 26 nens/es entre 3 i 4 anys amb un nivell socioeconòmic mig, on les famílies es mostren col·laboradores i implicades en l’educació dels seus fills.  Pel que fa als aprenentatges és un grup molt heterogeni i amb diferents ritmes de treball, del qual hi ha un grup força nombrós bastant potent en continguts que “arrossega” a la resta de companys. Se’ls ha d’estar motivant contínuament per tal de captar l’atenció i l’interès tot i ser un grup molt participatiu i xerraire i amb moltes ganes d’aprendre. Les activitats que es realitzen han de ser de curta durada per tal de no dispersar l’atenció (tenir en compte l’edat). Es destaca un bon clima a l’aula i una bona cohesió entre ells. A destacar 4 nens/es que assisteixen a centres psicopedagògics externs (CDIAP) per motius logopèdics i de desenvolupament general, i 4 nens que comencen a entendre l’idioma. Si tenim en compte les característiques psicoevolutives dels nens de 4 anys podem dir que: ·         Desenvolupament motriu i perceptiu: Està disposat per a l’activitat motriu gruixuda i, en aquest sentit, evoluciona ràpidament, pot estar assegut durant una estona i fer jocs sedentaris més temps, tot i que li agrada més l’acció, Millora en la manipulació tot adquirint noves destreses, domina la pinça amb l’índex i el polze i pot manipular objectes petits amb facilitat, millora la coordinació ull-mà i l’habilitat visual, això afavoreix l’adquisició de noves manipulacions... ·         Desenvolupament cognitiu: Respon a una instrucció dos cops consecutius, sense necessitat de recordar-li, Presta atenció a les instruccions curtes quan està en grup, Concentra l’atenció en la seva tasca, encara que aquestes tasques han de ser curtes i variades, Entre els 2 i els 6 anys el joc té una funció primordial en l’assimilació d’allò real al jo. El joc simbòlic regit per la representació mental consisteix en la capacitat d’imaginar, on predomina la fantasia i s’estableix una unió amb el món real a través de l’activitat psicomotora... ·         Desenvolupament del llenguatge: L’expressió oral sol ser fluïda i abundant, i converteix el nen en un petit parlador que aborda qualsevol tema, pregunta contínuament per tal de dialogar, de ser acceptat socialment i, en ocasions, per cridar l’atenció. ·         Desenvolupament social: S’apropa a altres nens, però encara interactua poc, comparteix, ajuda, però no hi ha una veritable cooperació, li costa, però és capaç d’esperar el seu torn en un joc d’intercanvi o en situacions de grup, pot demanar permís per realitzar una acció, expressa desitjos i preferències clarament, de forma positiva, disminueixen els ploriquejos i les rebequeries.
g. Competències (capacitats) i objectius.
Degut a què el projecte es porta a terme a l’etapa d’educació infantil, en comptes de parlar de competències, parlarem de capacitats (més informació aquí). Unes capacitats que hauran d’assolir els infant entre 3 i 6 anys per tal de què al llarg de l’educació primària puguin començar a assolir les 8 competències bàsiques. Aquestes capacitats giren a l’entorn dels següents eixos: 1.    Aprendre a ser i a actuar de forma cada vegada més autònoma. 2.    Aprendre a pensar i a comunicar. 3.    Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. 4.    Aprendre a conviure i habitar al món. Per tant les capacitats específiques del projecte que els aprenents han d’assolir són: Eix 1:    ·         Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats ·         Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres Eix 2: ·         Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges. Eix 3: ·         Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. ·         Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificant-ne els perills i aprendre a actuar en conseqüència: suposa transformar idees en accions. Eix 4: ·         Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes. ·         Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social. Totes aquestes capacitats suposen: aprendre a aprendre donant sentit als seus aprenentatges, anar assolint capacitats per poder controlar la coordinació òculo-motriu, domini de la PDI, saber interaccionar oralment (parlar i escoltar) amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, desenvolupar actituds de confiança, empatia..., prendre consciència del propi aprenentatge: que volem saber dels planetes? Que podem cercar dels planetes? Que hem après?, interpretar el món que els hi envolta, conèixer els recursos per cercar informació...  Objectius terminals: ·         Identificar els recursos digitals (en aquest cas PDI) com a una eina per aprendre i on cercar informació relacionada amb el centre d’interès i no com a un recurs fóra de context, és a dir, on només es fa ús en l’hora d’informàtica. ·         Visualitzar la rotació de la Terra (el dia i la nit) mitjançant la visualització de vídeos. ·         Utilitzar la mediació de les TIC per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu. ·         Fomentar l’aprendre a aprendre. ·         Gaudir en l’aprenentatge. ·         Fomentar l’autoestima i la motivació dels aprenents. ·         Ser conscients de les possibilitats de la PDI ( a través del smart notebook), escriure, fer grafisme, pintar...
h. Continguts.
En  aquest mapa conceptual de continguts també hi podríem afegir continguts de llenguatge matemàtic, musical, o verbal....
i.  Seqüència de les activitats.
Les activitats es realitzaran al llarg de dues setmanes, de l’1 al 5 de desembre i del 8 al 12 de desembre. On se li dedicaran diferents sessions: 1a sessió: Que volem saber? Per a què pot servir la pissarra digital?La PDI ens pot ajudar a buscar informació dels planetes?. La mediadora introdueix l’activitat, dóna estratègies als alumnes, i s’assegura de que tots ho hagin entès. Amb aquesta primera sessió podem tenir una avaluació inicial. 2a sessió:Visionat de vídeos dels planetes: les característiques dels planetes, la rotació de la Terra (la nit i el dia), cercar informació.... en aquest cas el mediador es la PDI. Avaluació formativa. 3a sessió: Realització d’activitats interactives, visionat d’un conte. En aquest cas medien la tutora i la PDI. Avaluació formativa. 4a sessió: utilització del programa notebook: amb la PDI també podem escriure paraules! (escriure el nom dels planetes) i imprimim el resultat. Medien tutora i PDI. Avaluació formativa. 5a sessió: Què hem après? Fer memòria de tot el que hem realitzat i comprovar si s’han aconseguit els objectius, la PDI també ens ajudarà amb el visionat de les fotos de tot el procés. Amb aquesta sessió aconseguim una retroalimentació de tot el que hem après. Avaluació sumativa. Tenint en compte els interessos dels alumnes, podria ser que a mida que anem treballant sorgeixen activitats que ells plantegin.
j. Fonamentació psicopedagògica
La fonamentació psicopedagògica que guia el meu projecte esta basada en el constructivisme, ja que partim dels interessos dels alumnes i dels seus coneixements previs per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu i funcional mediat per les TIC. Cada nen/a aprèn allò que observa, investiga i experimenta de la realitat que l’envolta. Es posarà en marxa una metodologia activa, on els aprenents són els protagonistes del seu propi aprenentatge, és per aquest motiu que el tutor que porta el projecte fa de mediador, fa de pont entre l’aprenent i el coneixement. Tot plegat implica una globalitat en les activitats (de fet, a l’educació infantil no es contempla la divisió dels continguts en assignatures sinó que es treballa mitjançant àrees d’aprenentatge interrelacionades entre elles, per exemple, estudiem els planetes però a la vegada treballem llenguatge oral, matemàtic...). Es fomentarà un espai de recerca on hi hagi un procés d’interrelació continu entre “el pensar i el fer” i “l’interpretar i el representar”, i un espai de comunicació, on es desenvolupi la zona de desenvolupament potencial, és a dir, fins a on pot arribar l’aprenent amb els coneixements que un altre companys/a li pot proporcionar, tal i com ens explica Vigotsky 1979: “l’aprenent a partir dels seus coneixements, pot accedir a nous estadis de competència a partir de l’activitat mental constructiva que pot desenvolupar a partir dels ajuts facilitats”. L’activitat plantejada la centrarem en l’ús de les Noves tecnologies com a recurs per cercar informació, llavors no només serà el tutor l’encarregat de mediar el coneixement sinó que les NTIC també tindrà aquesta funció per poder assolir els objectius. Fonamentarem aquesta acció en les idees de Jonassen, (TIC i aprenentatge significatiu): “l’activitat que afavoreix la construcció d’un model mental de manera més consistent i productiva és la construcció de models computacionals, és a dir, usar l’ordinador per a construir del que s’ha estudiat proporciona una representació física dels processos mentals de la construcció de models”
k. Procediments i criteris d’avaluació
El plantejament de l’avaluació en aquest projecte serà el d’una avaluació continua, global i adaptada a les necessitats i característiques individuals de cada aprenent. Sense pretendre que tots els alumnes avancin de forma homogènia i simultàniament. Els moments de l’avaluació quedaran establerts en: ·         Avaluació inicial: és el punt de partida, és important saber d’on partir i els coneixements previs, ja que els alumnes han fet servir alguna vegada la PDI, però en realitat saben per què serveix? Quina visió tenen? podem buscar informació dels planetes a la PDI? ·         Avaluació formativa: es realitza durant el procés del projecte mitjançant l’observació directa de la mediadora, veient com s’entenen, l’actitud, si exposen més dubtes o investiguen més...... dels aprenents. ·         Avaluació sumativa: es realitzarà mitjançant la pregunta als aprenents: què hem après durant aquest dies? La PDI ens ha ajudat a aprendre més coses? Per facilitar la resposta se’ls passarà un visionat amb les fotos de les activitats, és una manera de recordar els aprenentatges amb alumnes amb aquesta edat. En tot procés d’avaluació, la mediadora, en aquest cas la tutora també s’haurà d’autoavaluar, valorant quina ha estat la pròpia intervenció.
l. Previsió de temporització
Les activitats es realitzaran al llarg de dues setmanes, de l’1 al 5 de desembre i del 8 al 12 de desembre. On se li dedicaran 5 sessions de 30- 45 minuts cadascuna, depenent del grau d’atenció del grup. Algunes de les sessions es realitzaran amb mig grup (12-13 nens/es) aprofitant els reforços (la tutora fa l’activitat del projecte amb ½ grup, i la mestra de reforç realitza una altra activitat amb l’altre ½ grup, en aquest cas anglès).